Alba Petisco (Sant Joan Despí, 2003) s'ha guanyat una plaça olímpica per a París 2024 per mèrits propis. Serà la seva segona cita olímpica després de Tòquio 2020, on va estrenar-se en l'aparador esportiu més gran del planeta amb tant sols 18 anys. Ara l'experiència juga al seu favor i tot i que no vol afegir-se més pressió de la necessària té entre cella i cella la classificació per a la final all around. Un repte ambiciós per a la gimnasta del Club Gimnàstic Esplugues Les Moreres, que somia amb aquest moment des que va entrar al CAR de Madrid. 

Seràs als Jocs Olímpics de París 2024. Què va ser el primer que vas pensar quan et van confirmar la plaça al passat Campionat del Món d'Anvers?

El primer que vaig fer va ser és cridar i saltar d'alegria i després vaig trucar als meus pares. Havia perdut pràcticament tota l'esperança perquè no coneixia aquest mètode de classificació. 

Quina avantatge competitiva t'ha de donar haver participat ja als Jocs Olímpics de Tòquio?

Jo crec que ho encararé amb més tranquil·litat. Serà totalment diferent, aleshores era tot nou per a mi i ara ja sé el que significa estar en uns Jocs. 

Ets més ambiciosa ara també?

Pressió no vull afegir-me cap més, perquè ser a París m'ho he guanyat i ho faig per mi, però si és cert que el meu objectiu és entrar a la final all around.

I tens un do que és el de competir molt bé...

Sí, la veritat és que se'm dona molt bé. Soc bastant competitiva i em creixo molt a les competicions.

Com valores el teu 2023?

Doncs bastant positiu tenint en compte que he sortit d'una lesió que mai havia tingut. Em van operar d'un quist ossi al calcani i vaig haver d'estar uns tres mesos aturada, així que 2023 ha estat un any d'anar superant obstacles.   

Fem una mica de memòria. Recordes com va ser el teu primer contacte amb la gimnàstica?

Jo era una nena que de petita no parava quieta, vaja, que era la típica que es pujava als arbres. I un cop una mare de la meva escola va animar-me a provar d'anar un gimnàs que hi havia prop d'allà. I així va ser, un dissabte vam passar amb el meu pare per Les Moreres i a partir d'allà ja em vaig enganxar.

I a partir d'allà, com dius, aquest gimnàs ha estat la teva segona casa que t'ha vist créixer.

Sí, hi he passat moltíssimes hores. A vegades les amigues de la classe volien anar a celebrar l'aniversari i jo no podia anar-hi perquè havia d'entrenar. Al final no ho canvio per res perquè a la llarga m'ha donat una lliberatat que no sabia que tindria. 

I amb 15 anys et va arribar l'oportunitat de fer el salt al CAR de Madrid...

Sí, sí! Al principi va costar-me, eh, això de separar-me dels meus pares. Soc una nena bastant familiar, filla única a més. Però no vaig tenir cap dubte. Jo sabia que si volia arribar algun dia als Jocs Olímpics aquesta era la única forma. I avui, és clar, no em penedeixo.

Quins són els valors que creus que t'ha transmès la gimnàstica?

Disciplina, saber gestionar nervis, emocions...

I com és l'Alba fora del tapís?

Soc una persona que riu bastant, no em fa falta gaire cosa per passar-m'ho molt bé. I en el meu temps lliure, tot i que no tenim molt, m'agrada escoltar música o agafar la bici quan vaig a casa.

On et veus en un futur?

Encara no hi penso gaire, però bé, estic estudiant un grau superior d'ensenyança i animació socioesportiva.

I el teu sostre esportiu encara està lluny d'arribar?

Sí, sens dubte. A terra és on tinc més confiança, però tinc marge de millora en tots els aparells. 

Què diu la seva entrenadora?

"L'Alba era molt petita quan va arribar al club i ja tenies les coses i els objectius molt clars. És una persona lluitadora, de bon cor i molt unida als seus, sempre pendent d'ells. Té un caràcter molt fort per a remuntar els moments més durs i donar-ho tot malgrat la pressió que hi pugui haver. Això demostra que és una gran esportista d'elit. Gràcies al seu esforç, treball i constància ha aconseguit arribar on ella volia. És el meu gran orgull."

Kati Zapata, entrenadora del Club Gimnàstica Esplugues Les Moreres.