De ben segur que el nou capítol en la vida de Gerard López (Santa Coloma de Cervelló, 1997) seguirà vinculat d’alguna manera o altre amb la gimnàstica rítmica, però ara el cos i el cap li demanava posar fi a la seva carrera després de 14 anys competint al més alt nivell. Tricampió d'Espanya de gimnàstica rítmica masculina amb el Club Esportiu Rítmica Mediterrània, el seus dos darrers anys de competició els ha disputat defensant els colors del Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola.

Ha passat l’estiu, som a l'octubre i ha tornat l’activitat als pavellons. Sents una mica de buit per no tornar a trepitjar la pista com a gimnasta?

Una mica sí, però com alhora no he parat del tot i segueixo com a tècnic no tinc plenament aquesta sensació d’estar buit. Tinc diferents projectes de cara als propers mesos que em mantenen il·lusionat.

Què va fer-te prendre la decisió de la teva retirada?

Al 2021 ja vaig fer una petita treva degut a la salut mental. En aquell moment em vaig sobresaturar i vaig deixar de banda la temporada individual. Aleshores vaig perdre la primera categoria, l’any 2022 vaig canviar de club i al 2023 vaig pensar que no podia marxar d’aquí sense acomiadar-me per la porta gran, donant el màxim de mi. Quan tens una certa edat el teu cap et demana altres coses que no estar tancat entre quatre parets.

I ho has deixat per la porta gran, amb un segon lloc al Campionat d’Espanya individual masculí...

Sí, és cert, però al llarg de la meva carrera m’he preocupat excessivament per les medalles i al final no té cap tipus més de valor que el que tu li dones. Al final és un tros de metall i tots sabem que els millors no són els que guanyen sempre. La gimnàstica rítmica és un esport molt subjectiu i al Campionat d’Espanya crec que la segona posició no va ser justa. Es decidia tot a la cinta i vaig clavar la cinta encara que el meu exercici tingués menys dificultat. No ho sé, tant els meus tècnics com jo creiem que no es va puntuar de forma correcta, però això no treu que estiguem molt orgullosos perquè no podem estar tristos amb una cosa que no depèn de nosaltres. És una plata amb sabors molt bons i les sensacions que vaig viure no les canvio per absolutament res. Vaig aixecar tot el públic sencer i això és el que m’emporto. El millor premi al final ha estat tota la temporada que tingut al costat dels meus tècnics i companys. He viscut moltes coses aquest darrer any que no havia viscut mai.  

Pot ser també que, sabent que era el teu darrer any, la teva mirada envers la gimnàstica rítmica hagi estat amb uns altres ulls...

Aquest any l’he espremut com un xiclet que no vols que s’acabi. Ha sigut un drama perquè soc una Persona Altament Sensible (PAS) i el dol de deixar la gimnàstica l’he viscut de forma prèvia. Els darrers mesos he plorat molt i ha estat horrible. Ho escrivia tot en una llibreta amb la pressió de voler acabar però alhora de voler mastegar-ho fins al darrer alè.

Parles de salut mental, de sensibilitat, d’emocions... quina ha estat la lliçó que extreus de tot plegat?

Aquest esport m’ha ensenyat moltes lliçons. Jo com a persona mai he estat competitiu, diguéssim que aquesta competitivitat m’ha vingut per l’esport. És a dir, sempre he entrenat molt bé i se’m donava molt millor que competir, ja que quan arribava el cap de setmana m’entraven pors i ansietats. Per tant, per mi la lliçó més gran és aprendre a respectar-me a mi mateix i posar-me límits. No soc un robot, soc un ésser humà amb sentiments i ni cobro per això ni aniré a uns Jocs Olímpics.

Com és ser un noi en un esport tan feminitzat com la gimnàstica rítmica?

És complicat, perquè no es concep socialment que un noi pugui fer gimnàstica rítmica. Ara bé, dins de la gimnàstica sempre he tingut el suport d’entrenadors, jutges, clubs i fins i tot de peixos grossos de la FIG a nivell internacional. Encara que sigui un món pràcticament de dones, ho he portat bastant bé.

Quin consell li donaries a algun altre noi que la seva passió sigui la rítmica i tingui dubtes de fer el pas endavant?

Que ho provi, perquè se n’adoni si realment és el que li agrada o no. I si és que no li agrada sempre tindrà temps de corregir-ho. No tot és Mr. Wonderful en aquesta vida, la por s’ha d’afrontar amb coratge. No desapareixerà i si tens inseguretats amb tu mateix, el millor és provar-ho i després ja podràs decidir.

Anem acabant. Com va ser la teva experiència al programa televisiu The Dancer?

Va ser molt guai. Justament jo vaig estudiar audiovisuals i poder compatibilitzar-ho amb la gimnàstica rítmica per mi va ser un somni. Vaig conèixer molta gent i vaig evolucionar com a gimnasta de dansa contemporània. Però alhora va ser molt dur perquè la meva salut mental va ser molt inestable llavors. Sembla que no, però un programa de televisió és molt dur. A la pantalla veus un ball de dos minuts i al darrere hi ha moltes coses que s’han de gestionar.

L’última. Cap a on encara el futur el Gerard persona?

El Gerard persona és una fulla moguda pel vent. Em deixo emportar pel que vingui. Sigui bo o dolent ho vull gestionar i ho vull viure. Al final a l’haver estat tants anys en un pavelló he estat protegit com si fos dins d’una bombolla. Ara vull sortir, conèixer món, experimentar, aprendre... però igualment a nivell esportiu m’agradaria acabar de formar-me bé com a entrenador i si pogués també com a jutge. Per altra banda, també voldria continuar impartint alguna classe magistral, fent exhibicions... tot el que sigui donar a conèixer la gimnàstica rítmica masculina perquè segueixi creixent allà m’hi trobaran. Al final quan ets gimnasta un cop ja ho ets per sempre encara que no tinguis la pressió de la competitivitat.

Què diuen les seves entrenadores?

El Gerard porta l'art i la passió per la gimnàstica a les venes. La seva entrega i esforç diari, l'excel·lència, qualitat i compromís amb la gimnàstica no té límits. La seva capacitat d’expressar i explicar històries a través del moviment corporal i de l'aparell el fa únic. Treballar amb ell i acompanyar-lo en aquest període de la seva carrera esportiva ha sigut un regal per tot l’equip tècnic del club. Ens deixa un buit enorme, mai oblidaré l’emoció que provocava en mi en cada entrenament, en cada competició. Gràcies de tot cor Gerard.

Marta González, entrenadora del Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola.

El Gerard és un noi que va obrir per a mi la porta a la gimnàstica rítmica masculina. És un atleta que dona gust treballar amb ell. Te unes línies molt boniques, és molt treballador i sempre busca la perfecció a cada moviment per molt petit que sigui. A part de tenir molta creativitat, no es queda amb el que ha aconseguit, sinó que sempre busca anar pujant esgraons a cada cosa que fa. Sempre està obert per ajudar en allò que sigui. Puc dir que he tingut la sort de poder conèixer al Gerard com a gimnasta i com a persona.

Natasha Terebenets, entrenadora del Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola.