Als tres anys la Cora Noguer (Mali, 2012) va canviar Bamako per l’Ametlla del Vallès al ser adoptada per la seva nova família. Seguint els consells dels professors d’educació física de l’escola, la Cora va introduir-se a la gimnàstica a través del Club Gimnàstic Vic amb només sis anys. Al 2021 va aconseguir els seus millors resultats proclamant-se campiona de Catalunya a Via Olímpica 2, però una lesió que va patir entrenant la va tenir apartada de les competicions del 2022. Amb esforç i constància ha tornat als pavellons per recuperar el nivell que tenia abans de la lesió.

Quin és el teu primer record que tens de la gimnàstica?

Quan era petita veia la Simone Biles a la televisió i m’inspirava veure-la fent piruetes. Ella ho va deixar durant un temps i després va tornar.

Exacte, ella va haver de parar per salut mental per després tornar més forta. En el teu cas, també saps el que és estar un temps aturat. Com va ser la lesió que vas tenir als dos colzes?

Vaig tocar amb els peus les paral·leles abans de la sortida i vaig caure malament. Va ser un moment trist.

Però tu ets una lluitadora i no has deixat d’esforçar-te per tornar a competir.

Sí, durant el temps que vaig estar lesionada pensava en les ganes que tenia de tornar a fer gimnàstica i l'anar a veure el meu equip a totes les competicions em donava forces. Vaig anar a un fisioterapeuta i amb una pilota feia rehabilitació perquè m’ajudessin a curar els colzes i amb l'alta mèdica, al club ja vaig poder fer una incorporació preogressiva a la gimnàstica. I ho he aconseguit!

I tant! I també és molt important el suport que has tingut de la teva família, oi?

Sí, m’han ajudat molt. Quan jo estava a l’hospital volia sortir d’allà i no podia. Les meves companyes del club em van regalar un peluix per recordar-les i els meus pares sempre m’han donat molts ànims. Sempre em venen a veure a les competicions!

Com et sents ara?

Molt contenta, però al principi quan estava una mica curada encara em feia mal un braç.

Quin és el teu aparell favorit?

En puc dir tres?

Sí, i tant.

A terra perquè puc fer piruetes. A paral·leles m’agrada fer quintes i molins. I a salt fer el tsukahara.

I on t’agradaria millorar més?

Les meves entrenadores em diuen que arronso les cames i jo no vull fer-ho però des de la tornada que ho faig. No sé per què, però no ho haig de fer. Ho aconseguiré!

Aquests dies, a més, has participat al campus on has tingut una de les teves entrenadores, l’Anna Creus, o sigui que segur que ho hauràs pogut millorar. Què t’ha semblat el campus?

M’ho he passat molt bé i no he acabat tan cansada com m’esperava. L’any que ve voldré repetir!

M’he deixat pel final una pregunta que em penso que et farà il·lusió. Al setembre de l’any passat va ser convidada per la Federació de Gimnàstica de Mali a fer una exhibició. Com d’especial va ser per tu tornar al teu país d’origen?

Va ser un moment feliç i trist. Quan vaig veure l’orfenat i vaig veure que els nens es feien fotos amb mi em sentia una mica trista perquè no volia marxar de Mali, però alhora també estava molt contenta de visitar la ciutat on vaig nèixer, Bamako, i tenir la familia que tinc i viure a Catalunya. 

Què diuen les seves entrenadores?

La Cora és una apassionada de la gimnàstica, un gran exemple d’esforç, treball incansable i compromís. A més de ser una gran gimnasta, també es caracteritza per ser una gran companya d’equip, animant i donant suport en tot moment a aquelles persones que l’envolten als entrenaments i competicions. Té la virtud de no rendir-se mai, fet que li permetrà seguir creixent com a gimnasta i assolir tots els objectius que es proposi dins i fora la pista.

Anna Creus i Maria Sardiné, entrenadores del Club Gimnàstic Vic.